L´ORIGEN

Els Ñetas són una associació llatina fundada al voltant de 1979 com una organització en pro dels drets dels presos en la presó d'Ós Blanc, localitzada en Riu Pedres, Puerto Rico. Algunes fonts diuen que es va formar amb la intenció de protegir-se mútuament d'una altra de les bandes de la presó, cridats "G'27" (Grup 27) o els Insectes. El fundador de l'associació va ser Carlos Torres Irriarte, que era conegut com L'Ombra. El 30 de març de 1981, Irriarte va morir assassinat. Aquesta banda en l'actualitat és acusada de multiples crims i violacions, encara que en alguns llocs com Espanya ja està en vias de legalització juntament amb la seva banda rival els Latin Kings. Els seus colors: blanc, blau i vermell comunmente els colors de Puerto Rico. Aquesta banda té presència en molts paises del sud de America i a Espanya.

LA NOSTRA HISTÒRIA. L'Associació Ñeta neix a Espanya amb les primera migracions que es produïxen des del continent americà, al principi els integrants d'aquesta associació no eren coneguts ja que tot just representaven un petit numero de persones repartides per tot el territori espanyol. Quan es comença a conèixer aquesta associació és fa apesara un parell d'anys, quan es veu la necessitat de protecció enfront d'altres grups rivals. L'organització es va formar intentant seguir el millor model possible d'acord amb els origenes de la banda en Estats Units, és cert que hem protagonitzat baralles i agreciones que han acabat en morts, però per dir-lo d'alguna manera ens hem vist "obligats" a perpetuar aquestes agreciones, nosaltres no fem gens a ningú que no l'hi meresca, ningú té el dret de parlar de nosaltres com si fuecemos una organització terrorista sense tan si més no coonocernos. els mitjans de comunicació s'han acurat tant a donar a conèixer mitjançant notícies "sensacionalistes" el suposat funcionament de les bandes llatines, parlen i parlen de nosaltres, però no parlen d'altres grups que ens insitan a la violència, grups com Joventuts canillejas, Joventuts Hitlerianas, Hammer skin i més grups que l'única cosa que fan és perseguir a l'immigrant, intentar degradar-lo asta tal punt que es fa insostenible la situació i ens veiem obligats a actuar de l'única forma en la qual podem fer-nos respectar, respectar els nostres origenes.

Ñeta: El crit d'honor d'un/a guerrer/a humil
"La condició única de la llibertat, com necessària condició que és, la imposa el dret". Eugenio María de Hostos "La meva reputació és que sempre he combatut l'abús vingui d'on vingui i si he protegit als meus companys i germans ho he fet per qüestió d'honor.
Perquè no m'agrada que abusin amb ningú i molt menys amb qui no pugui defensar-se, ja sigui per falta de valor o per falta de destreses per la incapacitat, o per ambdues". David Ortiz Rivera (Cano Bitumul) En tota acció de resistència o de lluita en contra de la cultura o classe dominant, sempre es corre el risc de ser criminalitzada o deshumanitzada. Aquesta estratègia la utilitza qui està en el poder amb la intenció de restar-li impacte soci-polític a qualsevol grup que pretengui implementar canvis en les estructures de poder.
Dintre d'aquest postulat em sembla necessari avaluar la història de l'Associació Pro Drets dels/as Confinats/as, Associació Ñeta, i del seu líder màxim, Carlos Torres Iriarte, millor conegut com Carlos L'Ombra.

Carlos va començar la seva vida d'empresonaments a l'edat de tretze anys. Durant l'estiu de 1973 va dirigir un motí carcerari en la presó La Princesa, buscant millors condicions per als confinats. Després participa en altre motí en el 1975, el que va motivar el seu trasllat a la Penitenciària Estatal de Riu Pedres, l'Ós Blanc.

Quan tanquen la presó La Princesa en l'any 1978, els confinats van ser traslladats a la nova Institució Regional Metropolitana de Bayamón. En aquest llavors Carlos L'Ombra organitza el que fins a ara es coneix com la primera organització col•lectiva de confinats, "Associació de Confinats Humils". Altres noms van anar; l'Associació amb la Revolució, i l'Associació Pro Drets dels Confinats.

Què estava succeint en les presons?
A partir de la dècada dels 70, i principis dels 80, el sistema penal a Puerto Rico sofreix la seva major deterioració institucional. El mateix es caracteritza per l'amuntegament, l'oci, la deterioració de les facilitats físiques, la falta de serveis de salut, la dolenta nutrició, càstigs cruels, la falta de programes educatius i de rehabilitació, etc. Quan el govern no assegura el benestar i la protecció dels confinats puertorriqueños, es va fomentar la dinàmica organizacional entre ells. En altres paraules, com no els protegien les seves vides, aquests van decidir prendre la responsabilitat de protegir-se a si mateixos, trobant en els grups organitzats un mecanisme de canvi institucional. La resposta per part del govern no es va fer esperar, rebutjant per complet l'ordre de resistència dels confinats, i utilitzant la repressió. Durant el 1979-1982 es deslliga a Puerto Rico el que alguns/as han identificat com "la guerra civil carcerària".

En el 1976, amb el tancament de l'Ós Blanc per a ser remodelat, la major part de la membresía de l'Associació de Confinats Humils es va haver de traslladar a altres institucions, donant l'oportunitat que s'organitzessin capítols de l'Associació en altres institucions penals. Va anar en Bayamón, on després es va decidir eliminar l'adjectiu, humil, del nom de l'Associació, quedant solament l'Associació de Confinats. És també en aquesta presó que per primera vegada es podia veure clarament l'existència de dos grups en conflictes. D'una banda l'Associació de Confinats (els de Monacillos, o Associació Ñeta), i per un altre el Moviment 27 de juny de 1980 (els de Manuel A. Pérez, o els 27, o els insectes).

Com els conflictes entre ambdós bàndols seguien escalant el govern va decidir separar-los enviant al Centre de Detenció Regional de Guayama als del Moviment 27 de juny, i al Monoloro (secció de seguretat màxima de l'Ós Blanco) i la Presó de Districte de Ponce als de l'Associació Ñeta. En el cas particular de Carlos L'Ombra, més enllà de la seva conscienciar a través de la lectura, cal reconèixer que la seva formació política va anar en gran manera impactada positivament per diferents personalitats. D'una banda en un dels seus empresonaments va conèixer i va compartir amb membres del Partit Nacionalista Puertorriqueño, Don Bernardo (Díaz-Díaz) i Don Ñito, herois nacionalistes condemnats 22 anys de presó.

També en el 1970 es troba amb Rubén Berrios, del Partit Independentista Puertorriqueño, empresonat per actes de desobediència civil per a treure a la Marina de Guerra dels Estats Units de Colobra, Puerto Rico. Després establix amistat amb Juan Mari Bras i Carlos Gallisá, ambdós del Partit Socialista Puertorriqueño. Amb tota aquesta experiència, primerament es va convertir en un fidel creient i practicant del independentismo, i més endavant va abraçar també al moviment socialista. Carlos va comprendre que una veritable reforma del sistema carcerari ha d'estar connectada a la descolonización i independència de Puerto Rico.


Va dedicar els últims anys de la seva vida a combatre la corrupció en les presons, sobretot als confinats o guàrdies penals que estaven embolicats.

El 30 de març de 1981 a l'edat de 35 anys mor d'un tir en el front i diverses punyalades, en mans de confinats que pertanyien al grup dels insectes, en l'Ós Blanc.
D'altra banda, el 30 de setembre de 1981 s'origina el major motí que hagi hagut en la Penitenciària Estatal de Riu Pedres, i en el mateix va morir de 245 punyalades Manota Ayala, líder dels insectes, responsable d'orquestrar l'assassinat de Carlos L'Ombra.

Per a prosseguir el rescat d'aquesta història, el pròxim 30 de març es portarà a terme un Crit especial de l'Associació Ñeta en l'Església Metodista Unida La Resurrecció, localitzada en l'avinguda Elton, escaira carrer 158, en el Bronx. Es reflexionarà, entre altres coses, en la vida de Carlos L'Ombra i el seu llegat soci-polític espiritual per a construir la resistència que combat l'opressió i l'exclusió. També reflexionarem i buscarem alternatives viables per a enfrontar la descarada encarcelación massiva que el govern de Puerto Rico i dels Estats Units segueix empresonant a la gent pobra. I com la Indústria de Presons en el nostre sistema capitalista és una estructura repressiva al servei de la classe dominant per a validar i preservar el racisme i clasismo institucionalitzat. Volem també reconquistar en el significat històric del fonament de l'Associació quan ens diu: "Que l'esperit del nostre Senyor Jesucrist regni en els nostres cors, a la memòria del nostre màxim capdavanter, Carlos Torres Iriarte i altres germans caiguts. Lluita, comparteix i viu en harmonia perquè així ho estipula la nostra filosofia..." Molt en particular el com aquest lluitar, compartir i viure en harmonia poden ser valors humanitaris que hem d'implementar en el nostre diari viure si volem construir una pau amb justícia.

Això com alternativa a la guerra que es duu contra el poble de L'Iraq i també en la lluita per treure a la Marina de Guerra dels Estats Units de Vieques, i a la mateixa vegada assolir la descolonización i independència de la pàtria de Carlos L'Ombra; Puerto Rico.

Així mateix volem recatar, reevaluar i repensar la validesa de les paraules del guerrer humil Benjamí Guzmán Rivera, qui va dir; "hi ha la necessitat de crear una consciència massiva", i les de l'altre guerrer humil, Bonifacio López Rivera;"sempre tingues en ment que abans del teu ésser jodedor hagueres d'haver estat un home (dona) d'honor En aquests temps de guerra volem reflexionar críticament sobre la conducta terrorista i genocida del President Bush i analitzar les seves arbitrarietats i assassinats a la llum de les normes de la filosofia Ñeta la qual ens diu: "no matessis per contracte", "no robaràs" i "no mataràs per abús", entre unes altres. Puix que la gent solament es mor quan se'ls oblida, et vam recordar que Carlos L'Ombra viu i la lluita segueix. Veuen a recordar-lo mentre construïm la pau amb justícia de cor.


Les bandes són un fenomen heretat d'Amèrica, on proliferen de nord a sud. En Espanya ha saltat l'alarma després de diversos successos terribles (atracaments, baralles, assassinats). Sense anar més lluny, les forces policials ja han identificat a més de 3.000 membres de bandes perilloses en tot el territori nacional. La majoria pertanyen a les conegudes Latin Kings i Ñetas (veure notícia aquí). Les autoritats es plantegen ara les causes que duen a aquests joves a unir-se i desenvolupar un comportament violent cap als altres (immigració, desarrelament social i familiar, falta d'expectatives...) i algunes solucions socials i legals per a lluitar contra ells (notícia). Aquí podràs conèixer el seu origen i altres detalls rellevants.


Els Ñetas són una associació llatina fundada al voltant de 1979 com una organització en pro dels drets dels presos en la presó d'Ós Blanc, localitzada en Riu Pedres, Puerto Rico. Algunes fonts diuen que es va formar amb la intenció de protegir-se mútuament d'una altra de les bandes de la presó, cridats "G'27" (Grup 27) o els Insectes. El fundador de l'associació va ser Carlos Torres Irriarte, que era conegut com L'Ombra. El 30 de març de 1981, Irriarte va morir assassinat. Aquesta banda en l'actualitat és acusada de multiples crims i violacions, encara que en alguns llocs com Espanya ja està en vias de legalització juntament amb la seva banda rival els Latin Kings. Els seus colors: blanc, blau i vermell comunmente els colors de Puerto Rico. Aquesta banda té presència en molts paises del sud de America i a Espanya.


Ñeta neix a Espanya amb les primera migracions que es produïxen des del continent americà, al principi els integrants d'aquesta associació no eren coneguts ja que tot just representaven un petit numero de persones repartides per tot el territori espanyol. Quan es comença a conèixer aquesta associació és fa apesara un parell d'anys, quan es veu la necessitat de protecció enfront d'altres grups rivals. L'organització es va formar intentant seguir el millor model possible d'acord amb els origenes de la banda en Estats Units, és cert que hem protagonitzat baralles i agreciones que han acabat en morts, però per dir-lo d'alguna manera ens hem vist "obligats" a perpetuar aquestes agreciones, nosaltres no fem gens a ningú que no l'hi meresca, ningú té el dret de parlar de nosaltres com si fuecemos una organització terrorista sense tan si més no coonocernos. els mitjans de comunicació s'han acurat tant a donar a conèixer mitjançant notícies "sensacionalistes" el suposat funcionament de les bandes llatines, parlen i parlen de nosaltres, però no parlen d'altres grups que ens insitan a la violència, grups com Joventuts canillejas, Joventuts Hitlerianas, Hammer skin i més grups que l'única cosa que fan és perseguir a l'immigrant, intentar degradar-lo asta tal punt que es fa insostenible la situació i ens veiem obligats a actuar de l'única forma en la qual podem fer-nos respectar, respectar els nostres origenes.