La banda té el paper de pare, germà i amic, de protector i d'empresari, sobretot en aquelles que s'han convertit en un nucli de fer diners a costa del tràfic de drogues o del robatori.
No hi ha ciutat nord-americana amb més de dos-cents mil habitants que no conti amb bandes organitzades en el seu haver, amb un increment de més del 400% pel que fa als anys 70. No obstant això, no és només un problema americà, doncs les bandes abunden ja en altres països com França, Japó, Gran Bretanya, Alemanya, Jamaica, Austràlia o Espanya.
Quan l'Associació Ñeta sorgeix havien almenys dues realitats opressores que havien de ser combatudes immediatament.
D'una banda, l'Administració de Correcció, molt en particular a aquells oficials que entenien, erròniament per descomptat, que tenien un tipus de dret diví d'abusar dels confinats.
D'altra banda, també la penosa realitat de l'existència d'uns grups de confinats que vivien fora de l'ètica moral de la vivència comunitària distingint-se per les seves accions delictives d'abusar, violar sexualment, apunyalar, robar, matar als seus companys i l'abusar o hostigar als familiars dels confinats, entre altres coses.
Es fonamenten en la creença que Déu és justícia, per tant, l'espiritualitat passa a ser el vehicle de relacionar-se amb aquesta justícia.
D'aquí llavors, si reconeixem que l'espiritualitat és manifestada en la manera que ens relacionem amb totes les realitats que representem les/us éssers humans. Conseqüentment, d'aquí llavors la necessitat de reconèixer que la realitat de la violació dels drets humans i civils de qui estaven en les presons no podia ser ignorada per un moviment social com l'Associació Neta la qual sorgeix dels confinats per als confinats.
O sigui que quan vam prendre la realitat d'una persona o grup des d'una perspectiva d'alliberament estem obligats a alliberar totes les seves realitats humanes: econòmiques, polítiques, socials, emocionals, culturals, sexuals i per descomptat, espirituals.
Actualment existeixen una sèrie de realitats les quals també deuen ser analitzades seriosament per la membresía de l'Associació Ñeta.
Esmento almenys quatre d'elles:
(1) La presència de l'Associació fora de les presons com ho és els carrers de la ciutat de Nova York. Actualment, hi ha grups aïllats a Espanya.
(2) la presència i contribució de les companyes i germanes tant en les presons com en la comunitat lliure.
(3) la presència de l'Associació en les presons de la República Dominicana com resultat de les deportacions massives que el govern d'Estats Units està portant a terme.
(4) i un nou lideratge de l'Associació Ñeta en les presons de Puerto Rico qui dintre de la presó segueixen usant drogues com l'heroïna i el crack.
Aquesta última realitat reflecteix l'existència penosa que a Puerto Rico aquest assumpte de l'ús de drogues - una realitat en tot el país - no ha estat tractada seriosament des d'una perspectiva de salut pública preventiva sinó més aviat des de la perspectiva punitiva de la encarcelación.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
la veritat es q fan molta pena, son una colla de tarats.
Publicar un comentario